jueves, 18 de diciembre de 2008

Sentiments

El teu somriure, sempre disposat.
Aquell mirar blau, com el cel net i transparent, ple de tendresa.
La teva mà amiga sempre apunt per qui ho necessités.
Aquell neguit de cuidar-nos i mimar-nos a tots.
Potser l'olor de la farigola que al fregar-la al passar deixa anar tot el seu aroma, aquella música de la teva sardana preferida, i aquell color blau de la mar, quan el sol hi llueix, em torna el teu record.
Quantes hores han passat sense la teva companyia i sense la teva dolça amistat.
Quants dies t'he trobat a faltar!
Hauria pogut dir-te moltes vegades, mots d'estimació, però ja ho donava per fet.
Ara però, sempre ets allà on jo sóc.

2 comentarios:

narcisteatral dijo...

Poesia pura, però en prosa.
No cal dir res més.

MONTSERRAT dijo...

Per a mi aquest és molt important.