matí de tardor

Tot prenent el meu primer cafè, absort darrere la vidriera, guaito sense mirar, les persones que hi passen silenciosament. És un matí de tardor i la fredor passa lleugera per l'escletxa de la vella portalada. El sol subtil de claror il.lumina l'estret carrer. Entre colors d'argent, grisos i blaus es barreja un fil innocent de vent que fa aixecar el vol al fullatge ja caigut. Amb pas parsimoniós i mirada perduda, passa de llarg un padrí i el seu quisso, vell i pelut. El padrí l'arrossega a estrabades i el quisso amb refús l'obsequia amb un lladruc apagat. Un so llunyà de velles campanes acompanya el seu caminar... Un petit passa jugant amb una pilota vermella. Al darrere una noia alta i prima que el vigila a una certa distància. Ella el crida: Jan! Però el nen corre i no l'escolta. Tres pardals cridaners prenen terra entre la fullaraca i un bocí de pa sec, en una bulliciosa batussa, el més eixerit s'emporta el guardó, cap a la teulada del veí. El meu cafè exhaurit posa fi a la meva contemplació deixant que la vidriera segueixi solitària amb l'espectacle de la vida al carrer.

FENT CAMÍ

Quan fem camí ens agrada que sigui planer que no hi trobem masses brosses que ens facin el caminar feixuc i si busquem un petit corriol, que sigui accessible sense gaires dificultats. Però si no trobem cap camí, no defallir. Caldrà agafar la falç i tallar l'herbam que destorba el nostre caminar.

d'un carrer de Stockholm

ESTIMAR ÉS DONAR, DÓNA!

MERCÈ

Sóm com brolladors de sentiments, on les aigües fresques frueixen riu avall i les més soleres formen grans reserves de petits contenidors susceptibles d'ésser activats per un entorn propiciador...

EL PRIMER DIA

Bé avui he creat el meu blog. Voldria que fos un mitjà per escriure tot allò que pensem i no diem. El que ens fa ballar el cap i no ens atrevim a dir. Aquelles paraules que diriem a qui més estimem i no ho fem mai. Els pensaments, els somnis, les frases que més ens agraden... tot allò que ens agrada lleigir i poder compartir amb tots. M'agradaria que les nostres paraules fossin com les flors que trobem en els camins. Un ajut per seguir el camí de les nostres vides. Endavant, caminem...