tag:blogger.com,1999:blog-61487140745747829412024-03-13T14:14:58.229-07:00EL CAMÍ DE LA VIDAMONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.comBlogger21125tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-64120971787698245052018-01-22T02:08:00.000-08:002018-01-22T02:12:53.806-08:00Lluitem i vivim<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">Lluitem i vivim.</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">És temps d'obrir</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> els finestrons</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">i deixar passar la claror del dia.</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">Aviat l'olor de la mimosa omplirà</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">els nostres sentits, mentre l'hivern </span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">segueix </span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">quiet i poruc...</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">I mentre vivim i lluitem,</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">lluitem i vivim...</span>MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-35188695404528676382017-07-31T03:00:00.000-07:002017-07-31T03:00:48.874-07:00NinaAmb vestit de tristor<br />
camina carrer amunt<br />
per trobar un bocí de pa<br />
que resta llençat en un racó.<br />
Pa sec! Crida la nina<br />
Pa sec!<br />
Ningú li diu cap mot<br />
i al seu pas<br />
deixa una flaire de malenconia.<br />
La nina bonica i bruta<br />
porta els mitjons<br />
sense sabates<br />
plens de forats<br />
on si entreveuen<br />
els dits encongits.<br />
Camina recte<br />
encara que uns bassals<br />
se li creuen al seu pas menut.MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-32676951338434796822013-08-01T09:25:00.002-07:002013-08-01T09:25:52.071-07:00<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_383" style="background-color: white; background-image: none; border: 0px solid transparent; clear: both; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin: 0px; max-width: 100%; padding: 0px 0px 7px; text-align: center; vertical-align: baseline; width: 235px;">
<a href="http://www.kaizensingular.com/ca/wp-content/uploads/2013/08/carpe-diem.jpeg" style="border: 0px; color: #444444; font-family: inherit; font-size: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><img alt="" class="size-full wp-image-383" height="225" src="http://www.kaizensingular.com/ca/wp-content/uploads/2013/08/carpe-diem.jpeg" style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; height: auto; line-height: inherit; margin: 0px; max-width: 99.80000305175781%; padding: 0px; vertical-align: baseline;" title="carpe diem" width="225" /></a><div class="wp-caption-text" style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: 11px; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin-bottom: 4px !important; margin-top: -9px !important; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Carpe Diem</div>
</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Walt Whitman – 1819/1892 – ens va regalar el fantàstic poema <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Carpe Diem</em> que, en període estival i, abans d’entrar de nou dins la voràgine diària, ve de gust rellegir … <strong style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Una invitació a viure el present, i a donar el primer pas per repensar el nostre camí i convertir-nos en responsables i <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">protagonistes de la nostra pròpia història.</em> Actua com si avui fos el teu últim dia, respectant els altres i a tu mateix/a.</strong></div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;">
Aprofita el dia present.</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
No deixis que acabi sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç,</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
sense haver alimentat els teus somnis.</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
No et deixis vèncer pel desànim. No permetis que ningú et tregui el</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
dret d’expressar-te, que és gairebé un deure.</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
No abandonis les teves ànsies de fer de la teva vida alguna cosa extraordinària…</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
No deixis de creure que les paraules i la poesia, sí que poden canviar al</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
món, perquè, passi el que passi, la nostra essència està intacta.</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Som éssers humans plens de passió, la vida és desert i és oasi.</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Ens tomba, ens fa mal, ens converteix en protagonistes de la nostra</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
pròpia història.</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Encara que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua. I tu</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
pots aportar una estrofa …</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
No deixis mai de somiar, perquè només en somnis pot ser lliure l’home.</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
No caiguis en el pitjor dels errors: el silenci. La majoria viu en un</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
silenci espantós. No et resignis, fuig …</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
“Jo emeto el meu crit per les teulades d’aquest món”, diu el poeta;</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
valora la bellesa de les coses simples, es pot fer poesia sobre les</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
petites coses.</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
No traeixis les teves creences, tots mereixem ser acceptats.</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
No podem remar en contra de nosaltres mateixos, això transforma la</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
vida en un infern.</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Gaudeix del pànic que provoca tenir la vida per davant.</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Viu intensament, sense mediocritats.</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Pensa que en tu està el futur, i assumeix la tasca amb orgull i sense por.</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Aprèn dels qui poden ensenyar-te. Les experiències dels qui es van</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
alimentar dels nostres “Poetes Morts”, t’ajudaran a caminar per la vida.</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
La societat d’avui som nosaltres, els “Poetes Vius”.</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;">
No permetis que la vida et passi a tu, sense que tu la visquis.</div>
<div align="center" style="background-color: white; border: 0px; color: #555555; font-family: Helvetica, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 10px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-88436665992569227642013-06-03T04:12:00.002-07:002013-06-03T04:12:55.293-07:00Potser és molt difícil escollir el millor camí,<br />
però tots ens porten al mateix destí.<br />
Gaudeix del trajecte, deixant records que<br />
<h3>
mai siguin oblidats.<img src="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-frc3/970522_528765973825706_716429366_n.jpg" /></h3>
MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-44769348231080660302013-06-03T03:51:00.000-07:002013-06-03T03:51:58.806-07:00<img src="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-frc3/970522_528765973825706_716429366_n.jpg" />MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-57629296154345562122013-06-03T03:50:00.001-07:002013-06-03T03:50:58.212-07:00<img src="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-frc3/970522_528765973825706_716429366_n.jpg" />MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-60851565929819236762012-04-23T06:59:00.000-07:002012-04-23T07:00:01.268-07:00Gaudiu del dia, que el dia viu en l'ara.MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-58654072597480873322012-04-23T06:56:00.001-07:002012-04-23T06:58:43.774-07:00Sóc companya de la farigola, oloro a romaní<br />i el meu camí, és ple de pols encisadora.MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-30231312347729859052010-08-30T10:30:00.000-07:002010-08-30T10:36:57.822-07:00El follet de la llum<meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Cmontse%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:usefelayout/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"></object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:PMingLiU; panose-1:2 1 6 1 0 1 1 1 1 1; mso-font-alt:新細明體; mso-font-charset:136; mso-generic-font-family:auto; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:1 134742016 16 0 1048576 0;} @font-face {font-family:"Arial Black"; panose-1:2 11 10 4 2 1 2 2 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;} @font-face {font-family:"\@PMingLiU"; panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:136; mso-generic-font-family:auto; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:1 134742016 16 0 1048576 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:PMingLiU; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" ><span style=""> </span>EL FOLLET DE <st1:personname productid="LA LLUM" st="on">LA LLUM</st1:personname><span style=""> </span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >Feia dies que el Pau i <st1:personname productid="la Maria" st="on">la Maria</st1:personname> anaven neguitosos per casa, per l’escola, per la piscina... Tenien els pares enfadats, els<span style=""> </span>professors i també els <span style=""> </span>amics.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >Ells no sabien què els <span style=""> </span>passava, però cada vegada que algú els demanava fer una petita cosa, ells es queixaven i giraven cua, sense fer cas <span style=""> </span>del que els <span style=""> </span>deien.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >Van passar dies i dies amb cares llargues tots plegats, per culpa de la seva tossuderia a no voler escoltar.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >Un dia, un d’aquells <span style=""> </span>que sembla que tot sigui gris, el Pau i <st1:personname productid="la Maria" st="on">la Maria</st1:personname>, que sempre anaven junts, es van trobar un petit estel al costat d’un vell roure.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >L’estel brillava molt, i era un xic calent. El van agafar i <st1:personname productid="la Maria" st="on">la Maria</st1:personname> el va desar dins la seva motxilla.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-Corre, Pau, anem a casa a investigar l’estel -va dir <st1:personname productid="la Maria" st="on">la Maria</st1:personname> tota satisfeta de la seva troballa.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >Quan van ser a casa, <span style=""> </span>van treure l’estel de la motxilla amb molta cura<span style=""> </span>que no es trenqués. Semblava molt fràgil. El van posar sobre una taula i l’estel cada cop brillava més i més, fins que tot de cop, del <span style=""> </span>bell mig de l’estel va sortir un petit follet, lluent com un gran sol.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-Hola, Maria i Pau -va dir el follet-.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-Sóc el follet de la llum.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-Vinc d’un país llunyà, molt llunyà.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-On no hi ha guerres, on no hi ha fam on tothom s’estima.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-Ohhh! -va dir <st1:personname productid="la Maria-. Parles" st="on"><st1:personname productid="la Maria-." st="on">la Maria-.</st1:personname> Parles</st1:personname>????<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-Doncs sí -va dir el follet-. Parlo, camino, volo, penso i sobretot escolto.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-Sóc aquí per escoltar els vostres problemes i apropar-vos a totes les persones que us estimen i que vosaltres feu enfadar.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-Molt bé -va dir el Pau, tot eixerit ell-. Què vols saber?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-Per què esteu sempre enfadats i feu enfadar a les persones que més us estimen? -va dir el follet.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-Doncs, doncs, doncs... No ho sabem pas. -van dir <st1:personname productid="la Maria" st="on">la Maria</st1:personname> i el Pau.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-És que no teniu menjar cada dia?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-És que no teniu joguines?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-És que no teniu casa?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-És que no teniu una família?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-És que potser no teniu amics?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >els va dir el follet.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-Sí, sí, sí tenim tot això, però saps què ens passa, que no escoltem i llavors no fem el que ens manen els pares, els mestres i fins i tot els amics. I no és que no hi sentim bé, nooo!!! Simplement no escoltem.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-Doncs això és molt trist nois -els va dir el follet-.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >A totes les persones que teniu al costat se les ha d’escoltar, parar bé l’orella. No podeu anar pel món fent veure que no hi sentiu, perquè arribarà un dia que efectivament deixareu d’escoltar<span style=""> </span>i no podreu tirar enrere i mai més escoltareu cap paraula.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-No, no follet nosaltres no volem deixar d’escoltar, volem ser atents, però no ho som, volem ser amables, però no som, volem ser amics de tots, però no ho som, volem aprendre moltes coses però com no escoltem no aprenem res.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-Llavors el follet fent una petita volada per l’habitació, els va proposar un pla.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-Què us sembla si a partir d’avui escolteu tot el que us diuen? -va dir el follet-. Jo a canvi de la vostra disposició a ser una mica millor cada dia us donaré:<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >felicitat, dolçor, alegria, saviesa per arribar a ser uns éssers humans excepcionals.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >Sí, sí, sí -van cridar els nens-. Què hem de fer follet de la llum?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-Només una cosa: escoltar -va dir el follet.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" ><span style=""> </span>Escolteu tot el que us diuen amb atenció, deixant parlar i mirant als ulls del qui us parli, escoltant amb atenció els<span style=""> </span>pares, que us estimen molt, els professors que us volen transmetre coneixements, els amics que us tenen al costat i volen ser companys vostres. A totes, totes les persones que es volen comunicar amb vosaltres. Només heu d’escoltar i aprendre.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >-Molt bé -van dir els nens-, ho farem follet, ho farem.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >I...van passar els dies i més dies, escoltaven, no paraven d’escoltar, i a mida que escoltaven més, cada cop eren més feliços, més dolços, més savis en realitat ja eren aquells éssers humans que el follet de la llum els va prometre que serien si escoltaven a tothom.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >I... van passar els anys, i ells van ser pares, van ser mestres, van ser... van ser... SAVIS!<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" >Ara només cal que conserveu l’estel i escolteu, escolteu, escolteu no pareu mai d’escoltar i sereu, feliços, dolços, alegres i <span style=""> </span>savis com <st1:personname productid="la Maria" st="on">la Maria</st1:personname> i el Pau.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:14pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-28748558879179949352009-01-22T00:14:00.000-08:002016-01-27T07:54:00.667-08:00L'HOME GRISAbatut i sense rumb, caminava pels carrers estrets de Gamla Stan...<br />
Aquella mateixa tarda li havien comunicat, que el seu pare havia empitjorat de la greu malaltia que feia anys l'anava consumin.<br />
Quan ell va arribar a l'hospital Skt. Göran, ja era massa tard, el seu pare ja havia mort.<br />
Commocionat, es va asseure en un racó de l'habitació i sense obrir boca, va resseguir la cambra amb la seva mirada. Lentament, es va apropar al cos extint del seu pare i el va besar al front.<br />
Feia temps que les relacions amb el seu pare, no eren massa bones, però de tant en tant li feia una curta visita. Sempre havia desitjat passar més hores amb ell, justament aquells últims dies de la seva llarga malaltia, però el seu orgull era massa poderós i fracassava en cada intent.<br />
Ara però ja era massa tard...<br />
Es va lamentar de no haver estat al seu costat, en el moment de la seva mort, això no podria oblidar mai més.<br />
Va sortir del'hospital, ja vespre. Es va dirigir al centre de la ciutat. Era una nit gèlida, feia poca estona havia nevat amb força, el terra era com un mirall on s'hi reflectia la llum esmorteïda dels fanals, el vent del nord aixecava la neu acabada de caure. No tenia ànims d'anar a casa, per això, va caminar lentament, pels carrers del centre de la bella ciutat de Stockholm. Sense quasi adonar-se'n, es va trobar al mateix davant de la Catedral. Hi hagués entrat, però ja era tard i restava tancada. Enfront de la Catedral, hi havia un petit cafè, al costat del portal hi cremava una llàntia d'oli, que donava caliu al fred glacial del carrer. La neu que hi queia amb lentitud, esquivava les petites flames vermelles, que al mateix moment fonia.<br />
Hi va entrar, per reanimar-se una mica de la fredor del dia i del carrer. El lloc era petit, però molt acollidor. Les taules arraconades en unes petits coves, guanyades a la pedra, ajudaven a guardar la intimitat de cada raconada. No hi havia cap taula buida... però aquell senyor que vestia de gris, assentat al costat dret del vell cafè, li va oferir compartir la taula. Agraït de tenir companyia aquella trista nit, s'hi va apropar i li va donar les gràcies per la seva amabilitat. Va demanar un cafè amb llet, per escalfar-se per dins. I no van trigar gaire a fer conversa. Les ganes de parlar amb algú dels fets, hi va ajudar. Aquella persona, vestida de gris, desprenia confiança i dolcesa, ell s'hi va acomodar...<br />
Només quan la seva angoixa havia minvat, ell, l'home gris, va dir-li:<br />
-Quan surtis al carrer recorda mirar l'hora del teu rellotge i reviu el que no has pogut realitzar avui.<br />
Sense entendre el que li havia volgut dir, es va aixecar, i es va acomiadar, agraint que l'hagués escoltat.<br />
Amb lentitud i absort en els seus pensaments i en el què li havia volgut dir, l'home gris, va pujar els graons que donaven al carrer.<br />
Al sortir, va escoltar el repicar de les campanes de la Catedral, estranyat però, de l'hora del repic. Va veure que era de dia, ja no nevava i el sol lluïa... Tot sorprès va recordar, el que li havia dit el senyor gris. Va mirar de reüll, incrèdul, el seu rellotge i sorprenent-ment marcava les 12 del migdia, del mateix dia.<br />
Desorientat i atordit, no va dubtar que aquella persona, fos com fos, li havia donat una segona oportunitat per acomiadar-se del seu pare, tal com ell hauria volgut.<br />
Va córrer pels estrets carrerons fins arribar a l'hospital Skt. Göran.<br />
Al obrir la porta de l'habitació, va veure al seu pare mig incorporat al llit, conscient i encara en vida...<br />
Només disposava de tres hores per poder estar amb ell i dir-li tot el que mai havia gosat a dir...MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-479137704760673262008-12-18T00:33:00.001-08:002008-12-18T00:40:37.120-08:00Sóc com...Sóc com el riu que baixa engrescat en els primers moments.<br />Salto, esquitxo i m'ho passo d'allò més bé.<br />Quan arribo a la vall, descanso de tan neguit i acarono l'herba fresca, l'estimo i desestimo. Amb més docilitat segueixo el meu camí. Tot tirant avall, jugo amb els peixos i rellisco amb el pedregam. M'enamoro de tot el que veig al meu pas, ho gaudeixo, però he de seguir. De cop i per motius aliens, creixo i creixo fins a regnar una part que no em pertoca, però amb calma torno al meu resguard. I així dies, hores, moments i segons amb il.lusió i enyorança fins arribar a la fi.MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-25151127039474064962008-12-18T00:19:00.000-08:002008-12-18T00:29:03.375-08:00SentimentsEl teu somriure, sempre disposat.<br />Aquell mirar blau, com el cel net i transparent, ple de tendresa.<br />La teva mà amiga sempre apunt per qui ho necessités.<br />Aquell neguit de cuidar-nos i mimar-nos a tots.<br />Potser l'olor de la farigola que al fregar-la al passar deixa anar tot el seu aroma, aquella música de la teva sardana preferida, i aquell color blau de la mar, quan el sol hi llueix, em torna el teu record.<br />Quantes hores han passat sense la teva companyia i sense la teva dolça amistat.<br />Quants dies t'he trobat a faltar!<br />Hauria pogut dir-te moltes vegades, mots d'estimació, però ja ho donava per fet.<br />Ara però, sempre ets allà on jo sóc.MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-31588079319085475572008-08-05T08:00:00.000-07:002008-08-05T08:11:48.773-07:00ÀNIMSHem deixat enrere aquells anys d'esperança, d'il·lusió i de conquesta,<br />per despertar en una nova etapa, no menys engrescadora de calma,<br />d'observació, però també de tristor i enyorança.<br /><br />Ara ja som el que amb el pas dels anys hem anat deixant i escollint.<br />Així com també allò que ens ha colpit i ens ha fet més humils.<br /><br />Aquella llum d'infantesa que pampalluga dintre nostre, no l'hem de<br />deixar apagar, ens ha d'acompanyar fins al final.<br /><br />Sempre buscarem aquell estat superior que mai aconseguirem.<br />La nostra conversa interior ens guiarà en el transcurs de les<br />diferents etapes de la nostra vida.<br /><br />La veritat serà el que som.MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-81511127924022459372008-07-28T00:21:00.000-07:002008-07-28T00:44:41.456-07:00A UN AMICBé Ja hi som!<br />Per fi ja ha arribat el dia!<br />Després de tants tràfecs, pis amunt, pis avall...<br />Els ocells marejats i fins i tot el peixos s'han tornat salats...<br />Ara ja tot, més o menys controlat, per començar un nou camí.<br />Bé un llarg camí!<br />No us penseu que serà planer, NOOOO! Gens ni mica!!<br />No us volem pas desanimar, però només dic... CAL LLUITAR!<br /><br />És un camí llarg i costerut... mira:<br />Recordes quan de petit i no tan petit, ja una mica més crescudet<br />amb els amics de la colla, pujàvem a Bastimens, aquella muntanya altiva i preciosa de Setcases,<br />quins estius!!! Oi?<br />Doncs allò no era pas senzill, oi? Però hi pujàvem!<br />Ja matinàvem, i amb la fresca del matí, les olors de la vall ens donaven forces, el soroll de l'aigua<br />neguitosa que relliscava per la vall hi posava música, a les vaques despertàvem i cap amunt pujàvem.<br />Camí feixuc, rocs, troncs, petits rierols d'aigua gèlida, però fèiem camí i a dalt arribàvem.<br />I... quina satisfacció quan fèiem cim!!!<br />Des de dalt tota la vall als nostres peus, submisa al nostre esforç.<br />Satisfets de la nostra feina. Ens sentíem importants d'haver conquerit aquell cim.<br />Doncs mireu, la vida és més o menys així:<br />Ara comenceu un nou camí. Un camí desconegut però captivador.<br />On hi trobareu pujades, baixades i també bones esplanades, on podreu gaudir de l'aigua fresca i del vostre entorn.<br />De tot això cal gaudir amb molta il.lusió, per tornar a agafar forces per a la propera escalada.<br />I...així ha de ser el vostre camí. Senzill i planer. I Descobrir el que hi ha al proper turó amb molta<br />il.lusió.<br />Gaudir del dia a dia, amb les petites coses, les més senzilles, que són les que us donaran més alegria.<br />Avui és un dels dies que estem a l'esplanada. Gaudint dels familiars i dels amics.<br />Disfrutant de l'entorn i de la vostra companyia.<br />I... demà moxilla a l'esquena i apa a fer camí!<br />Totes aquestes paraules que he dit, ja el vent les ha fet volar.<br />Però voldria que les tinguéssiu al pensament, que només vosaltres amb el vostre esforç i amor les podreu fer presents.<br />DISFRUTEU DEL CAMÍMONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-78532733747919757492008-02-28T07:48:00.000-08:002008-02-28T08:05:41.978-08:00ÀLIGA O POLLET<table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"><tbody><tr height="100%" width="100%" unselectable="on"><td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off">Als vespres acostumo a escoltar un programa de Catalunya Ràdio: L'OFICI DE VIURE.<br />Un bon programa que parla de sentiments i del difícil ofici que tots tenim a la vida.<br />Fa pocs dies van explicar aquesta petita fàbula que em va fer pensar:<br />En un petit corral, un ou d'àguila es va barrejar amb els ous dels pollets. La gallina els va covar tots junts i així van néixer plegats els pollets i l'àliga. A mesura que anaven creixent l'àliga no notava res estrany, però de tant en tant tenia ganes de fer un petit vol, que no passava de l'alçada del galliner.<br />Els pollets li deien: -Ei, que tu no ho pots fer!<br />I l'àliga tornava al terra mirant el cel blau...<br />Però un dia va passar una àliga volant majestuosament sobre el galliner.<br />L'àliga-pollet se la va mirar i mirar intentant fer el que l'àliga lliure feia. Ràpidament, els pollets li van dir:<br />-Però què fas? No veus que tu ets un pollet? Els pollets no volen!<br />I així va acabar els seus dies l'àliga-pollet. Mai va descobrir que era àliga.<br />Quantes àligues hi ha entre nosaltres que mai ho han descobert?<br />Quantes vegades hem desitjat una cosa i l'hem desestimat?<br />Quantes vegades no volem ni somniar perquè pensem que el nostre somni mai serà realitat?<br />I si provem de volar?<br />Podrem?<br /><br /></td></tr><tr hb_tag="1" unselectable="on"><td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"><div id="hotbar_promo"></div></td></tr></tbody></table>MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-71618451343031256102008-01-22T08:15:00.000-08:002008-01-22T08:26:56.447-08:00TEMPUS FUGIT<table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"><tbody><tr height="100%" width="100%" unselectable="on"><td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off">A la vila ja és nit.<br />Una llum tènue a cal Pastor hi fa caliu.<br />Paraules, sentiments, emocions i un xic de gresca s'escolta al passar<br />pel davant de la vella vidriera.<br />Hi passo sense pressa i paro l'orella a les veus alegres, que m'aturen.<br />Passo desapercebut, sense obrir la porta i em fascina el retrobament<br />d'unes antigues companyes d'escola.<br />Les envolto sense fer-me entreveure...<br />Atenc els recors d'infantesa, bons i no tan bons.<br />Nits passades de ja fa molts anys recordant moments viscuts, jocs<br />aturats a la fosca eixida que resta melancòlica i, al mateix temps,<br />joiosa de reviure belles històries, llibres amb amb consells ja llunyans<br />que potser encara tenen present.<br />La taula està ben servida de bones viandes, la qual cosa fa allargar la<br />festa fins a les dotze ben tocades. El treball demà serà dur i cal<br />deixar-ho tot una mica preparat.<br />Sense que elles se n'adonin les acarono i les acompanyo fins a uns<br />altres bonics instants, on jo sempre seré ben present.<br /><br /></td></tr><tr hb_tag="1" unselectable="on"><td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"><div id="hotbar_promo"></div></td></tr></tbody></table>MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-66889612583833486612007-12-10T03:28:00.000-08:002007-12-10T03:41:46.800-08:00matí de tardor<table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"><tbody><tr height="100%" width="100%" unselectable="on"><td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off">Tot prenent el meu primer cafè, absort darrere la vidriera, guaito sense mirar, les persones que hi passen silenciosament.<br />És un matí de tardor i la fredor passa lleugera per l'escletxa de la vella portalada.<br />El sol subtil de claror il.lumina l'estret carrer.<br />Entre colors d'argent, grisos i blaus es barreja un fil innocent de vent que fa aixecar el vol al fullatge ja caigut.<br />Amb pas parsimoniós i mirada perduda, passa de llarg un padrí i el seu quisso, vell i pelut. El padrí l'arrossega a estrabades i el quisso amb refús l'obsequia amb un lladruc apagat. Un so llunyà de velles campanes acompanya el seu caminar...<br />Un petit passa jugant amb una pilota vermella. Al darrere una noia alta i prima que el vigila a una certa distància. Ella el crida: Jan! Però el nen corre i no l'escolta.<br />Tres pardals cridaners prenen terra entre la fullaraca i un bocí de pa sec, en una bulliciosa batussa, el més eixerit s'emporta el guardó, cap a la teulada del veí.<br />El meu cafè exhaurit posa fi a la meva contemplació deixant que la vidriera segueixi solitària amb l'espectacle de la vida al carrer.<br /><br /></td></tr><tr hb_tag="1" unselectable="on"><td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"><div id="hotbar_promo"></div></td></tr></tbody></table>MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-41703519151341701082007-11-30T07:42:00.000-08:002007-11-30T07:49:08.147-08:00FENT CAMÍ<table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"><tbody><tr height="100%" width="100%" unselectable="on"><td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off">Quan fem camí ens agrada que sigui planer que no hi trobem masses brosses que ens facin el caminar feixuc i si busquem un petit corriol, que sigui accessible sense gaires dificultats.<br />Però si no trobem cap camí, no defallir. Caldrà agafar la falç i tallar l'herbam que destorba el nostre caminar.<br /></td></tr><tr hb_tag="1" unselectable="on"><td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"><div id="hotbar_promo"></div></td></tr></tbody></table>MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-48149442166681143842007-11-27T10:34:00.000-08:002007-11-27T10:38:04.477-08:00d'un carrer de Stockholm<table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"><tbody><tr height="100%" width="100%" unselectable="on"><td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off">ESTIMAR ÉS DONAR, DÓNA!<br /></td></tr><tr hb_tag="1" unselectable="on"><td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"><div id="hotbar_promo"></div></td></tr></tbody></table>MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-37972831497444203712007-11-27T10:20:00.000-08:002007-11-27T10:23:15.323-08:00MERCÈ<table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"><tbody><tr height="100%" width="100%" unselectable="on"><td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off">Sóm com brolladors de sentiments, on les aigües fresques frueixen riu avall i les més soleres formen grans reserves de petits contenidors susceptibles d'ésser activats per un entorn propiciador...<br /><br /><br /></td></tr><tr hb_tag="1" unselectable="on"><td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"><div id="hotbar_promo"></div></td></tr></tbody></table>MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6148714074574782941.post-67618938784169870122007-11-27T01:08:00.000-08:002007-11-27T01:23:17.308-08:00EL PRIMER DIA<table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"><tbody><tr height="100%" unselectable="on" width="100%"><td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off">Bé avui he creat el meu blog.<br />Voldria que fos un mitjà per escriure tot allò que pensem i no diem.<br />El que ens fa ballar el cap i no ens atrevim a dir.<br />Aquelles paraules que diriem a qui més estimem i no ho fem mai.<br />Els pensaments, els somnis, les frases que més ens agraden...<br />tot allò que ens agrada lleigir i poder compartir amb tots.<br />M'agradaria que les nostres paraules fossin com les flors que trobem<br />en els camins. Un ajut per seguir el camí de les nostres vides.<br />Endavant, caminem...<br /><br /></td></tr><tr unselectable="on" hb_tag="1"><td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"><div id="hotbar_promo"></div></td></tr></tbody></table>MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/06883722681566043474noreply@blogger.com6