Sóc com...

Sóc com el riu que baixa engrescat en els primers moments.
Salto, esquitxo i m'ho passo d'allò més bé.
Quan arribo a la vall, descanso de tan neguit i acarono l'herba fresca, l'estimo i desestimo. Amb més docilitat segueixo el meu camí. Tot tirant avall, jugo amb els peixos i rellisco amb el pedregam. M'enamoro de tot el que veig al meu pas, ho gaudeixo, però he de seguir. De cop i per motius aliens, creixo i creixo fins a regnar una part que no em pertoca, però amb calma torno al meu resguard. I així dies, hores, moments i segons amb il.lusió i enyorança fins arribar a la fi.

Sentiments

El teu somriure, sempre disposat.
Aquell mirar blau, com el cel net i transparent, ple de tendresa.
La teva mà amiga sempre apunt per qui ho necessités.
Aquell neguit de cuidar-nos i mimar-nos a tots.
Potser l'olor de la farigola que al fregar-la al passar deixa anar tot el seu aroma, aquella música de la teva sardana preferida, i aquell color blau de la mar, quan el sol hi llueix, em torna el teu record.
Quantes hores han passat sense la teva companyia i sense la teva dolça amistat.
Quants dies t'he trobat a faltar!
Hauria pogut dir-te moltes vegades, mots d'estimació, però ja ho donava per fet.
Ara però, sempre ets allà on jo sóc.

ÀNIMS

Hem deixat enrere aquells anys d'esperança, d'il·lusió i de conquesta,
per despertar en una nova etapa, no menys engrescadora de calma,
d'observació, però també de tristor i enyorança.

Ara ja som el que amb el pas dels anys hem anat deixant i escollint.
Així com també allò que ens ha colpit i ens ha fet més humils.

Aquella llum d'infantesa que pampalluga dintre nostre, no l'hem de
deixar apagar, ens ha d'acompanyar fins al final.

Sempre buscarem aquell estat superior que mai aconseguirem.
La nostra conversa interior ens guiarà en el transcurs de les
diferents etapes de la nostra vida.

La veritat serà el que som.

A UN AMIC

Bé Ja hi som!
Per fi ja ha arribat el dia!
Després de tants tràfecs, pis amunt, pis avall...
Els ocells marejats i fins i tot el peixos s'han tornat salats...
Ara ja tot, més o menys controlat, per començar un nou camí.
Bé un llarg camí!
No us penseu que serà planer, NOOOO! Gens ni mica!!
No us volem pas desanimar, però només dic... CAL LLUITAR!

És un camí llarg i costerut... mira:
Recordes quan de petit i no tan petit, ja una mica més crescudet
amb els amics de la colla, pujàvem a Bastimens, aquella muntanya altiva i preciosa de Setcases,
quins estius!!! Oi?
Doncs allò no era pas senzill, oi? Però hi pujàvem!
Ja matinàvem, i amb la fresca del matí, les olors de la vall ens donaven forces, el soroll de l'aigua
neguitosa que relliscava per la vall hi posava música, a les vaques despertàvem i cap amunt pujàvem.
Camí feixuc, rocs, troncs, petits rierols d'aigua gèlida, però fèiem camí i a dalt arribàvem.
I... quina satisfacció quan fèiem cim!!!
Des de dalt tota la vall als nostres peus, submisa al nostre esforç.
Satisfets de la nostra feina. Ens sentíem importants d'haver conquerit aquell cim.
Doncs mireu, la vida és més o menys així:
Ara comenceu un nou camí. Un camí desconegut però captivador.
On hi trobareu pujades, baixades i també bones esplanades, on podreu gaudir de l'aigua fresca i del vostre entorn.
De tot això cal gaudir amb molta il.lusió, per tornar a agafar forces per a la propera escalada.
I...així ha de ser el vostre camí. Senzill i planer. I Descobrir el que hi ha al proper turó amb molta
il.lusió.
Gaudir del dia a dia, amb les petites coses, les més senzilles, que són les que us donaran més alegria.
Avui és un dels dies que estem a l'esplanada. Gaudint dels familiars i dels amics.
Disfrutant de l'entorn i de la vostra companyia.
I... demà moxilla a l'esquena i apa a fer camí!
Totes aquestes paraules que he dit, ja el vent les ha fet volar.
Però voldria que les tinguéssiu al pensament, que només vosaltres amb el vostre esforç i amor les podreu fer presents.
DISFRUTEU DEL CAMÍ

ÀLIGA O POLLET

Als vespres acostumo a escoltar un programa de Catalunya Ràdio: L'OFICI DE VIURE. Un bon programa que parla de sentiments i del difícil ofici que tots tenim a la vida. Fa pocs dies van explicar aquesta petita fàbula que em va fer pensar: En un petit corral, un ou d'àguila es va barrejar amb els ous dels pollets. La gallina els va covar tots junts i així van néixer plegats els pollets i l'àliga. A mesura que anaven creixent l'àliga no notava res estrany, però de tant en tant tenia ganes de fer un petit vol, que no passava de l'alçada del galliner. Els pollets li deien: -Ei, que tu no ho pots fer! I l'àliga tornava al terra mirant el cel blau... Però un dia va passar una àliga volant majestuosament sobre el galliner. L'àliga-pollet se la va mirar i mirar intentant fer el que l'àliga lliure feia. Ràpidament, els pollets li van dir: -Però què fas? No veus que tu ets un pollet? Els pollets no volen! I així va acabar els seus dies l'àliga-pollet. Mai va descobrir que era àliga. Quantes àligues hi ha entre nosaltres que mai ho han descobert? Quantes vegades hem desitjat una cosa i l'hem desestimat? Quantes vegades no volem ni somniar perquè pensem que el nostre somni mai serà realitat? I si provem de volar? Podrem?

TEMPUS FUGIT

A la vila ja és nit. Una llum tènue a cal Pastor hi fa caliu. Paraules, sentiments, emocions i un xic de gresca s'escolta al passar pel davant de la vella vidriera. Hi passo sense pressa i paro l'orella a les veus alegres, que m'aturen. Passo desapercebut, sense obrir la porta i em fascina el retrobament d'unes antigues companyes d'escola. Les envolto sense fer-me entreveure... Atenc els recors d'infantesa, bons i no tan bons. Nits passades de ja fa molts anys recordant moments viscuts, jocs aturats a la fosca eixida que resta melancòlica i, al mateix temps, joiosa de reviure belles històries, llibres amb amb consells ja llunyans que potser encara tenen present. La taula està ben servida de bones viandes, la qual cosa fa allargar la festa fins a les dotze ben tocades. El treball demà serà dur i cal deixar-ho tot una mica preparat. Sense que elles se n'adonin les acarono i les acompanyo fins a uns altres bonics instants, on jo sempre seré ben present.