lunes, 30 de agosto de 2010

El follet de la llum

EL FOLLET DE LA LLUM

Feia dies que el Pau i la Maria anaven neguitosos per casa, per l’escola, per la piscina... Tenien els pares enfadats, els professors i també els amics.

Ells no sabien què els passava, però cada vegada que algú els demanava fer una petita cosa, ells es queixaven i giraven cua, sense fer cas del que els deien.

Van passar dies i dies amb cares llargues tots plegats, per culpa de la seva tossuderia a no voler escoltar.

Un dia, un d’aquells que sembla que tot sigui gris, el Pau i la Maria, que sempre anaven junts, es van trobar un petit estel al costat d’un vell roure.

L’estel brillava molt, i era un xic calent. El van agafar i la Maria el va desar dins la seva motxilla.

-Corre, Pau, anem a casa a investigar l’estel -va dir la Maria tota satisfeta de la seva troballa.

Quan van ser a casa, van treure l’estel de la motxilla amb molta cura que no es trenqués. Semblava molt fràgil. El van posar sobre una taula i l’estel cada cop brillava més i més, fins que tot de cop, del bell mig de l’estel va sortir un petit follet, lluent com un gran sol.

-Hola, Maria i Pau -va dir el follet-.

-Sóc el follet de la llum.

-Vinc d’un país llunyà, molt llunyà.

-On no hi ha guerres, on no hi ha fam on tothom s’estima.

-Ohhh! -va dir la Maria-. Parles????

-Doncs sí -va dir el follet-. Parlo, camino, volo, penso i sobretot escolto.

-Sóc aquí per escoltar els vostres problemes i apropar-vos a totes les persones que us estimen i que vosaltres feu enfadar.

-Molt bé -va dir el Pau, tot eixerit ell-. Què vols saber?

-Per què esteu sempre enfadats i feu enfadar a les persones que més us estimen? -va dir el follet.

-Doncs, doncs, doncs... No ho sabem pas. -van dir la Maria i el Pau.

-És que no teniu menjar cada dia?

-És que no teniu joguines?

-És que no teniu casa?

-És que no teniu una família?

-És que potser no teniu amics?

els va dir el follet.

-Sí, sí, sí tenim tot això, però saps què ens passa, que no escoltem i llavors no fem el que ens manen els pares, els mestres i fins i tot els amics. I no és que no hi sentim bé, nooo!!! Simplement no escoltem.

-Doncs això és molt trist nois -els va dir el follet-.

A totes les persones que teniu al costat se les ha d’escoltar, parar bé l’orella. No podeu anar pel món fent veure que no hi sentiu, perquè arribarà un dia que efectivament deixareu d’escoltar i no podreu tirar enrere i mai més escoltareu cap paraula.

-No, no follet nosaltres no volem deixar d’escoltar, volem ser atents, però no ho som, volem ser amables, però no som, volem ser amics de tots, però no ho som, volem aprendre moltes coses però com no escoltem no aprenem res.

-Llavors el follet fent una petita volada per l’habitació, els va proposar un pla.

-Què us sembla si a partir d’avui escolteu tot el que us diuen? -va dir el follet-. Jo a canvi de la vostra disposició a ser una mica millor cada dia us donaré:

felicitat, dolçor, alegria, saviesa per arribar a ser uns éssers humans excepcionals.

Sí, sí, sí -van cridar els nens-. Què hem de fer follet de la llum?

-Només una cosa: escoltar -va dir el follet.

Escolteu tot el que us diuen amb atenció, deixant parlar i mirant als ulls del qui us parli, escoltant amb atenció els pares, que us estimen molt, els professors que us volen transmetre coneixements, els amics que us tenen al costat i volen ser companys vostres. A totes, totes les persones que es volen comunicar amb vosaltres. Només heu d’escoltar i aprendre.

-Molt bé -van dir els nens-, ho farem follet, ho farem.

I...van passar els dies i més dies, escoltaven, no paraven d’escoltar, i a mida que escoltaven més, cada cop eren més feliços, més dolços, més savis en realitat ja eren aquells éssers humans que el follet de la llum els va prometre que serien si escoltaven a tothom.

I... van passar els anys, i ells van ser pares, van ser mestres, van ser... van ser... SAVIS!

Ara només cal que conserveu l’estel i escolteu, escolteu, escolteu no pareu mai d’escoltar i sereu, feliços, dolços, alegres i savis com la Maria i el Pau.

4 comentarios:

pitus dijo...

Hola Montserrat, jo he escoltat aquest bonic conte i sóc una mica més feliç, dolç, alegre i savi.
Una abraçada
Pitus

MONTSERRAT dijo...

Epppps Pitus!
M'agrada q siguis una mica més feliç, dolç i savi...
Aquest és el motiu pq l'he escrit.
Petons.

narcisteatral dijo...

Molt adient per explicar-lo a la mainada.Amb el teu permís m'el guardaré per explicar-lo a la meva neta quan sigui més grandeta.

MONTSERRAT dijo...

Bon dia Narcis.
Tot el meu permís.