jueves, 28 de febrero de 2008

ÀLIGA O POLLET

Als vespres acostumo a escoltar un programa de Catalunya Ràdio: L'OFICI DE VIURE.
Un bon programa que parla de sentiments i del difícil ofici que tots tenim a la vida.
Fa pocs dies van explicar aquesta petita fàbula que em va fer pensar:
En un petit corral, un ou d'àguila es va barrejar amb els ous dels pollets. La gallina els va covar tots junts i així van néixer plegats els pollets i l'àliga. A mesura que anaven creixent l'àliga no notava res estrany, però de tant en tant tenia ganes de fer un petit vol, que no passava de l'alçada del galliner.
Els pollets li deien: -Ei, que tu no ho pots fer!
I l'àliga tornava al terra mirant el cel blau...
Però un dia va passar una àliga volant majestuosament sobre el galliner.
L'àliga-pollet se la va mirar i mirar intentant fer el que l'àliga lliure feia. Ràpidament, els pollets li van dir:
-Però què fas? No veus que tu ets un pollet? Els pollets no volen!
I així va acabar els seus dies l'àliga-pollet. Mai va descobrir que era àliga.
Quantes àligues hi ha entre nosaltres que mai ho han descobert?
Quantes vegades hem desitjat una cosa i l'hem desestimat?
Quantes vegades no volem ni somniar perquè pensem que el nostre somni mai serà realitat?
I si provem de volar?
Podrem?