jueves, 18 de diciembre de 2008

Sóc com...

Sóc com el riu que baixa engrescat en els primers moments.
Salto, esquitxo i m'ho passo d'allò més bé.
Quan arribo a la vall, descanso de tan neguit i acarono l'herba fresca, l'estimo i desestimo. Amb més docilitat segueixo el meu camí. Tot tirant avall, jugo amb els peixos i rellisco amb el pedregam. M'enamoro de tot el que veig al meu pas, ho gaudeixo, però he de seguir. De cop i per motius aliens, creixo i creixo fins a regnar una part que no em pertoca, però amb calma torno al meu resguard. I així dies, hores, moments i segons amb il.lusió i enyorança fins arribar a la fi.

Sentiments

El teu somriure, sempre disposat.
Aquell mirar blau, com el cel net i transparent, ple de tendresa.
La teva mà amiga sempre apunt per qui ho necessités.
Aquell neguit de cuidar-nos i mimar-nos a tots.
Potser l'olor de la farigola que al fregar-la al passar deixa anar tot el seu aroma, aquella música de la teva sardana preferida, i aquell color blau de la mar, quan el sol hi llueix, em torna el teu record.
Quantes hores han passat sense la teva companyia i sense la teva dolça amistat.
Quants dies t'he trobat a faltar!
Hauria pogut dir-te moltes vegades, mots d'estimació, però ja ho donava per fet.
Ara però, sempre ets allà on jo sóc.