martes, 5 de agosto de 2008

ÀNIMS

Hem deixat enrere aquells anys d'esperança, d'il·lusió i de conquesta,
per despertar en una nova etapa, no menys engrescadora de calma,
d'observació, però també de tristor i enyorança.

Ara ja som el que amb el pas dels anys hem anat deixant i escollint.
Així com també allò que ens ha colpit i ens ha fet més humils.

Aquella llum d'infantesa que pampalluga dintre nostre, no l'hem de
deixar apagar, ens ha d'acompanyar fins al final.

Sempre buscarem aquell estat superior que mai aconseguirem.
La nostra conversa interior ens guiarà en el transcurs de les
diferents etapes de la nostra vida.

La veritat serà el que som.

6 comentarios:

Pere dijo...

Hola mama! La veritat és que és molt maco l'escrit, però prodies escriure coses una micarrona més divertides... hehehe un petonàs!

MONTSERRAT dijo...

BÉ, AIXÒ VA SEGONS L'ESTAT...
TOT I AIXÍ, TAMPOC ÉS TAN TRIST.
PETONET.

Pere dijo...

Es bó que tinguis aquest esperit,
i es bó que no et desanimis i segueixis publicant aquests pensaments teus, que tenen força, qualitat i sentiment. Potser poca gent els llegeix, potser no s'atreveixen o no saben com fer un comentari... peró de moment que els afortunats que si els seguim en puguem anar disfrutant. Petons
Pere

MONTSERRAT dijo...

Sempre ajuda poder expresar el que sents.
És igual si hi han comentaris o no.
Jo ja sé el que vull fer arribar.
Però sempre s'agraieix que algú s'ho miri.
petonets.

narcisteatral dijo...

Molt maco. Es el que jo penso, som adults, però sempre ens queda un bri de la nostra infantesa. Algú pensarà que no hem madurat prou, però es que cal que siguem una mica infants per veure un mon millor del que és.
El nostre cos envelleix, però els ulls sempre son els mateixos. Conservem la mirada de quan erem petits !!

MONTSERRAT dijo...

És el principal de ser gran, no deixar de ser aquell nen.