TEMPUS FUGIT

A la vila ja és nit. Una llum tènue a cal Pastor hi fa caliu. Paraules, sentiments, emocions i un xic de gresca s'escolta al passar pel davant de la vella vidriera. Hi passo sense pressa i paro l'orella a les veus alegres, que m'aturen. Passo desapercebut, sense obrir la porta i em fascina el retrobament d'unes antigues companyes d'escola. Les envolto sense fer-me entreveure... Atenc els recors d'infantesa, bons i no tan bons. Nits passades de ja fa molts anys recordant moments viscuts, jocs aturats a la fosca eixida que resta melancòlica i, al mateix temps, joiosa de reviure belles històries, llibres amb amb consells ja llunyans que potser encara tenen present. La taula està ben servida de bones viandes, la qual cosa fa allargar la festa fins a les dotze ben tocades. El treball demà serà dur i cal deixar-ho tot una mica preparat. Sense que elles se n'adonin les acarono i les acompanyo fins a uns altres bonics instants, on jo sempre seré ben present.